La celebració de la Pasqua és una de les tradicions per excel·lència a Simón Coll. Ens encanta viure-la amb les nostres figures de xocolata elaborades amb els tres sabors més característics: xocolata negra, amb llet i blanca. Però que en sabem de com se celebrava antigament?
La mona tradicional
El terme de la ‘mona’ com a pastís, està documentat almenys des del segle XIV. El concepte de mona es refereix a un “regal” o “ofrena”.
Tradicionalment, la mona tenia forma de tortell i es feia a casa amb farina, ou, sucre i sal. Per decorar-lo s’hi posaven ous cuits, i en portava tants com anys tenia el nen/a a qui se li regalava la mona. Això sí, mai superaven els 12 ous. Normalment, la tradició es mantenia fins que el nen/ feia els 12 anys que coincidia amb el moment en què l’infant feia la primera comunió.
Al llarg dels anys, la tradició ha anat canviant i evolucionant, i els ous que acompanyen la mona s’han anat substituint per ous de xocolata i altres figures, des de més tradicionals: ous, gallines, conills, fins a altres més innovadores. En algunes regions, com el País Valencià i Múrcia, encara es manté la forma original del brioix amb l’ou cuit.
Qui regala la mona?
La tradició diu que l’encarregat de regalar la mona el Dilluns de Pasqua són els padrins. I, qui era el padri? El padrí normalment era un avi o oncle, i era l’encarregat de cuidar del benestar del nen/a en cas de necessitat.
En l’actualitat, aquesta figura ha anat evolucionant i és molt normal que la mona te la pugui regalar més d’una persona: algun familiar o amic.